Blogia
Joventuts Carlistes del País Valencià

HA MORT SEBASTIÁN MOLINERO IBÁÑEZ

Per Josep Miralles Climent

 

   Militant del Partit Carlista del País Valencià, Sebastián Moliner Ibáñez havia nascut en Larraga (Navarra), però portava ja 37 anys –més de mitja vida- vivint en Castelló de la Plana on van nàixer els seus dos fills, Sebastián i Lorea. Era casat amb Rosa Maria Redín, també navarresa. Tota la família estava integrada totalment al nostre País i, fins i tot, el Sebastián parlava la nostra llengua.

   Va morir la matinada del passat 7-7-2008 (festivitat de Sant Fermí) a les 2:00 hores. Feia quasi dos anys que li havien diagnosticat un càncer galopant en diversos òrgans vitals que li auguraven pocs mesos de vida. Ell ho sabia i ens ho va comunicar amb tota naturalitat als seus amics i correligionaris. Em vaig quedar sorprès al escoltar de la seua boca la notícia de la seua malaltia sense donar-li massa importància. El vaig admirar per això. I és que Sebastián era un home fort i optimista. Tal vegada per això, i per l’ajuda dels seus fills i de Rosa María, ha pogut mantenir a ratlla molt més temps de l’anunciat la terrible malaltia que patia.

   Com que era un lletraferit, en les nostres trobades comentava les seues últimes lectures i parlàvem de tot allò diví i allò humà. Enamorat com estava de la seua Navarra natal, l’any 2000 va arribar a escriure un llibre sobre la llengua basca en la Novenera: Nobenera euskoaldeko euskara, el manuscrit del qual vaig tenir el plaer de rebre’l d’ell i de llegir-lo amb gran plaer. Un altre tema del seu interès era la història de les propietats Comunals en general i de les de Navarra en particular, que sempre relacionava amb el concepte més modern del socialisme autogestionari que ell defenia, en línia amb el Partit Carlista.

Era un home humil i senzill per fora, però fort per dins; gran conversador i agraït amb el poc o molt que li oferíem els seus amics. Per això vull dir ací que l’última vegada que ens vam veure i vam poder conversar en persona va ser fa escassament dos mesos quan, recolzat del seu bastó –fa deu anys li havien tallat una cama-, va venir a acompanyar-me en la presentació del meu últim llibre de tema carlista. Lamentablement una posterior trobada que va intentar organitzar el nostre comú amic Santiago Albiol, ja no va ser possible a causa del seu estat, encara que no imaginàvem que esta recaiguda seria la definitiva.

   Descanse en pau el bon pare, el bon espòs i el bon carlista i el bon amic que va ser Sebastián. Fins sempre.

0 comentarios